XARXA DE BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES MUNICIPALS DE GANDIA

1. QUI SOM
2. QUÈ OFERIM
3. MÉS PER FER
4. A QUI CORRESPONGA

Cinquanta anys després de l'entrada en funcionament d'una biblioteca municipal a Gandia, i malgrat el desaprofitament, absolutament generalitzat, d'un període excessiu de temps, la situació bibliotecària a la nostra ciutat ha experimentat un capgirament notable, conformant un exemple poc habitual dins el panorama de la lectura pública a les nostres contrades.

L'existència d'una xarxa urbana ja és poc habitual a les ciutats mitjanes del nostre país, en la majoria de les quals, el servei bibliotecari sembla quasi un deure administratiu enutjós que la llei obliga a acomplir; encara ho és més dotacions econòmiques dignes i estables, infrastructures adequades o personal qualificat i laboralment catalogat d'acord amb la funció social que realitza.

Servesca, doncs, aquesta petita introducció com a reconeixement de l'orgull d'integrar un equip de treballadors per la cultura absolutament concientzats del que fan, i, alhora, com a crida d'ànim als companys que no podran veure's reflexats, ni de bon troç, en aquest espill, ja que també nosaltres recordem des d'on venim. Advertir, però, que aquesta legítima autocomplaença no deu fer pensar a ningú que tot està fet o que no hi resten qüestions a aprofundir o, ben certament, per resoldre.

QUI SOM

• Biblioteca General, per a públic únicament adult, localitzada a l'antic Convent de Sant Roc, seu actual del Centre Cultural on són, a més a més, la Biblioteca Comarcal "Josep Camarena", l'Arxiu Històric de la Ciutat i el Centre Comarcal d'Arxius. Aquest nou edifici recentment inaugurat, és complement, amb la sala de conferències i d'exposicions, del que des de 1990 funcionava exclusivament com a biblioteca.
• Biblioteca infantil "Parc de l'Estació", situada a l'antiga estació de ferrocarril, la qual, des de 1984, atén la població escolar menor de catorze anys. Aquesta fou la primera biblioteca infantil del país, i es troba en un parc públic, arreplegant la vella idea d'acostar els serveis al lloc on ja hi són els potencials usuaris. La Biblioteca Infantil pateix els mateixos problemes dels que parlarem en referir-nos a la Biblioteca General.

• Biblioteca de Beniopa, inaugurada en 1988.
• Biblioteca de Benipeixcar, en funcionament des de 1990).
• Biblioteca del Grau, posada en marxa el 1987.

Totes les biblioteques de barri estan en procés d'informatització i gaudeixen d'autonomia de gestió, tant en la selecció i adquisició del fons com en totes aquelles tasques operatives internes, coordinant-se entre elles a l'hora de realitzar activitats de difusió i promoció. Resta pendent, però, la interconnexió de totes les biblioteques integrants de la xarxa que permeta l'abastiment d'un catàleg col.lectiu.

Evidentment, la Biblioteca General, per la seua ubicació i capacitat, així com els usuaris potencials, és l'establiment amb més activitat. La seua articulació es concreta en quatre plantes:

• Planta baixa: Obres de referència, premsa i revistes i publicacions oficials. Conté a més els catàlegs, que són els següents:
  • D'autor, títol, matèries i CDU, per als documents llibres
  • D'autor, títol i gènere per als compactes i cassettes
  • D'autor, títol i matèria per als vídeos
  • De matèria per a les publicacions periòdiques
  • Visual per als documents àudio-visuals
  • Expositors de compactes, cassettes i vídeos
• Primera planta: Narrativa, separada per gèneres i llengües.
• Segona planta: Poesia, teatre i biografies
• Tercera planta: Dipòsit i administració, on es troben, a banda de les dependències administratives, els llibres de matèries, els quals són demanats al bibliotecari pel número de registre. El fet que no siguen de lliure accés és el major inconvenient amb que compta la Biblioteca General, el qual, però, no pot ser superat, vista l'estructura de l'edifici, de cap manera.

QUÈ OFERIM

• • Reprografia
  • Reserva de documents
  • Publicacions oficials
  • Informació a l'opositor

La Biblioteca General, així com la Infantil, tenen informatitzades les àrees de catalogació i préstec, amb tres terminals en el cas de la General i la possiblilitat de treball en grup.

MÉS PER FER

• • La incorporació de nous mitjans als fons bibliotecaris
  • La gestió bibliotecària

La Biblioteca General de Gandia ha incorporat de manera decidida nous mitjans d'informació als seus fons, eixamplant, a més a més, el préstec a tot tipus de suport, i acollint-se al Projecte Teca, coordinat per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez i patrocinat per la Federació de Municipis i Províncies, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional i el Consell de Municipis i Regions d'Europa, que pretén la incorporació de noves tecnologies de comunicació i informació a les biblioteques públiques, com ara el cd-rom, pc, vídeo-tex o correu electrònic, els quals aniran incorporant-se al servei de manera gradual.

A més a més, és part integrant, juntament amb les biblioteques de Badia i Cervera (Catalunya), Dos Hermanas i Linares (Andalusia), Renteria (País Basc), Mieres (Astúries), Mèrida (Extremadura), i La Corunya (Galícia), del PAB (Programa d'Anàlisi de Biblioteques). Aquesta experiència pilot és coordinada per la Biblioteca Can Torró d'Alcúdia (Mallorca) i financiada per la Fundació Bertelsmann, i tracta d'introduir nous mètodes en la gestió bibliotecària, tot seguint models experimentats a Alemanya, en un intent d'aconseguir la màxima qualitat en el servei. En un primer estadi s'analitza l'oferta de la pròpia biblioteca, tan pel que fa als fons com a les infrastructures, per analitzar posteriorment la resposta dels usuaris: préstecs (quantitat i distribució), percentatges de prestataris respecte a la població, quantitat de socis actius (aquells que utilitzen el servei almenys una vegada a l'any), etc., etc., etc. L'evolució de cadascuna de les biblioteques es veu reflexada en gràfics acumulatius de manera periòdica (diàriament, mensualment, anualment) que són contrastats primer internament i després col.lectivament, sempre en termes percentuals i no mai absoluts, la qual cosa fa que, per exemple, la quantitat de préstecs o visitants entre ciutats amb un nombre gens equiparable d'habitants puga ser comparada estadísticament. Aquesta nova metodologia d'acció permet conèixer veritablement l'estat de cadascuna de les biblioteques i quins són els nivells de relació entre l'oferta i la demanda per poder aplicar posteriorment, si cal i es considera oportú, mecanismes de correcció.

A QUI CORRESPONGA

1. ¿Per a quan deixaran les biblioteques públiques de fer de biblioteques escolars i els bibliotecaris de mestres de repàs que "ajuden", quan no fan, els deures dels xiquets, indicant-los, sempre, d'on han d'extraure la informació i, sovint, responent a la maleïda pregunta: "des d'on fins on copie"? Si les biblioteques públiques han de fer d'escolars, ¿resulta impossible que les escolars facen de públiques, resolent així, potser, el problema dels pobles menuts i sense recursos? És que existeixen biblioteques escolars? Les que existeixen, funcionen com a tals? O fan de laboratori de ciències o menjador?
2. ¿Per què, des de les nostres biblioteques, ens preocupem tant i tant de mantenir un fons equilibrat i adequat, tot i sabent quins són els nostres usuaris, i, tanmateix, els ajuts externs venen en forma de llista tancada sense que existesca possibilitat de participar en la seua selecció? Des de Conselleria s'han preguntat alguna vegada si aquest mètode és el més adequat? Si tants problemes de capacitat tenim quasi totes les biblioteques públiques, ¿què fem amb la darrera "Estadística de malalts aguts per intoxicacions de bolets ingressats a La Fe durant l'any 1989 i següents"? (és un exemple fictici, encara que tot arribarà).
3. ¿És impossible que, (pagant el que calga, eh?) tinguem a les biblioteques del Sistema Bibliotecari Valencià, els llibres catalogats en la nostra llengua? ¿Tan difícil seria, mitjançant un equip de treball, elaborar unes llistes d'encapçalaments en valencià, encara que fora traduïnt les del Ministeri de Cultura i afegint algunes matèries més adequades al nostre entorn? ¿Caldrà seguir dient als nostres usuaris que busquen "árboles" als catàlegs en compte d'"arbres"?
4. Resoldrem el problema del fons local d'una vegada per totes? A les ciutats grans, on també hi ha arxiu, ¿caldrà seguir duplicant la informació per una falta de connexió arxius-biblioteques? Als pobles menuts, ¿han de continuar els bibliotecaris, al seu temps lliure s'entén, fent d'especialistes en etnografia i arreplegant així tot el material imprés, visual i sonor que faça referència al seu poble (que és com es duria correctament la secció local) o seguirà, sota perill d'incomplir el conveni, arraconant simplement els llibres que parlen del poble? (Per cert, ¿qui controla els convenis que se signen entre Conselleria i els ajuntaments?)
5. ¿Per a quan es podrà posar en marxa un pla de biblioteques comarcals que exercesquen d'establiments bibliotecaris centrals encarregats d'eixe fons local i de l'assessorament de les menudes biblioteques de la comarca?
6. ¿Quan deixarà la Conselleria d'enviar fulls d'estadística, fins i tot a biblioteques que no tenen ni telèfon, demanant el nivell d'automatització i mamprendrà la complexa però necessària tasca d'informatitzar les biblioteques del Servei, fins aconseguir una xarxa real que permeta a qualsevol usuari localitzar el que vol?
7. Llegirà algú aquest petit article, i si ho fan, tindran ganes de parlar amb nosaltres, o de tornar a convidar-nos a escriure un altre?

Gandia, desembre 1994