ENTREVISTA AMB ÀLVAR GARCIA

La nostra Llei d'organització bibliotecària esmenta tímidament les xarxes bibliotecàries. A Gandia, ens hem trobat amb un ordit, una infrastructura, que com una malla vertebra les necessitats d'informació de la ciutat, constituïaut;nt una oferta descentralitzadora. Per conèixer aquest procés de vertebració de l'espai, n'hem parlat amb Àlvar Garcia, Cap d'Arxius i Biblioteques de Gandia

-- Gandia, és un punt i a part , però ¿com s'ha pogut implicar el poder polític per tal de fer realitat aquesta xarxa?

A.G.- Això és ben cert. Per veure'n els orígens, hem de partir de l'any 1982, quan, des de l'arxiu i la biblioteca que aleshores teníem, i lligant els projectes i la gent que treballava amb la cultura, ens guanyàrem el poder polític. És a dir, vam fer un joc d'estratègia, vam fer anar les cartes, vam obrir noves parcel.les de treball i van reclamar gent i diners per posar en marxa tots aquests projectes que encara teníem de manera embrionària. Així és com es va engendrar una dinàmica cultural, oberta a diversos fronts: naixien el Centre Alfons el Vell per a la investigació comarcal, l'Escola d'Estiu, la Universitat popular, els premis literaris... Va ser, doncs, un procés distint al que s'ha fet en altres espais, on els projectes culturals s'han desenvolupat des del poder cap al treballador. Ací, ha estat a l'inrevés. Vam haver de presentar els projectes al poder perquè fóra aquest qui els enquadrara, els beneïra i els assumira. Per tant, els projectes són molt més vàlids i més fiables, perquè darrere seu no hi ha mentides. Qualsevol projecte s'ha hagut de vertebrar dins un trípode: idees clares, territori propici, suport econòmic. I en l'àmbit bibliotecari això s'ha traduït de passar d'una biblioteca i un arxiu a una xarxa urbana. A hores d'ara, disposem d'una biblioteca central, tres biblioteques de barri, una biblioteca infantil, una biblioteca comarcal (la Josep Camarena) i un arxiu històric, recentment inaugurat a la nova seu. A més, hi ha d'altres projectes que a poc a poc anirant quallant. I, això, és un peix que es menja la cua. Com més millora la infrastructura, més augmenta la dotació de personal, millora l'oferta i el client en respon. Això justifica el servei i els polítics ho saben.

-- Sembla que esteu treballant amb sistemes d'avaluació de serveis, concretament amb els paràmetres de la Fundació Berlsterman. Quina és la vostra valoració del màrqueting cultural i dels criteris de qualitat?

A.G.- El màrqueting cultural no és més que el fet d'ajustar l'oferta a la necessitat i tenir una sintonia permanent amb el client. Si no tens clients, no tens serveis. La veritat és que no aprofita per res tenir una gran biblioteca si no hi tens lectors. Això és un cercle viciós: com més i millor és el servei, més i millors clients hi haurà. Per tant, aquestes necessitats no es poden desatendre. I, el que és més important, això causa un impacte a la ciutat, fins que arriba un punt en què els serveis no són ja en funció de qui els gestiona, políticament parlant, sinó que són a mans de la gent, i és la gent que els autogestiona. Així, fins fa poc, nosaltres no tancàvem a mig dia i teníem obert fins i tot dissabte al vespre. Però, què passava? Que, amb el personal de què disposàvem, això posava en perill l'atenció a la gent. És millor tancar a mig dia "provisionalment" i oferir un millor servei, que obrir molt i malament. Per això, tampoc no interessa l'ortodòxia de la catalogació que es fa. Quin profit en trau, l'usuari, d'aquesta perfecció catalogadora? Si no està justificada, no té cap sentit. El que volem és un registre breu i que els llibres circulen. Com menys depenga l'usuari del bibliotecari, millor.

-- Per acabar, com va el projecte dels arxius comarcals?

A.G.- Aquesta és una vella idea que aspira a portar una política continuada de catalogació dels fons dels arxius. Abans, els arxius es catalogaven gràcies a la feina que hi realitzaven becaris; passat un temps, quan s'acabava la beca, potser ja ningú no s'ocupava de continuar aquesta tasca. Amb els arxius comarcals, la idea de partida és fraccionar el territori, fer capçaleres de comarca i mantenir el compromís de gestionar directament i permanentment la documentació dels pobles menuts, que es troben més desprotegits. Aquesta comarcalització, a diferència del que s'esdevé a Catalunya, no pretén traslladar els fons, sinó inventariar-los, catalogar-los i microfilmar-los. Això beneficiarà tothom. A l'investigador, perquè podrà accedir al fons microfilmat des de l'Arxiu de Gandia, on n'hi ha també material complementari d'ajut, o des de la ciutat de València mateix, ja que a l'Arxiu de la Generalitat n'hi haurà una altra còpia. Al poble, perquè tindrà catalogats els seus fons i disposarà de la còpia del programa informàtic, cosa que afavorirà el coneixement de la comarca. A hores d'ara, la Conselleria ja ha aprovat aquest projecte pilot i serà a Gandia on, amb personal becari, s'encetarà l'experiència, que després s'exportarà a uns atres llocs.


ADRECES I HORARIS


Tornar al Sumari