Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura

Durant el mes d’abril d’enguany, el govern espanyol va fer públic l’Avantprojecte de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Garantir a la ciutadania l’accés a la informació gestionada per les administracions públiques havia estat fins ara una reivindicació circumscrita, en general, a col·lectius professionals específics com periodistes, arxivers, bibliotecaris-documentalistes o algunes ONG. Des del 2006 es va constituir la Coalición Pro Acceso¹ per demanar una llei d’accés a la informació.

L’actual situació social i econòmica, però, ha generat un clam per a que les administracions, totes, siguin molt més transparents del que fins ara ho han estat. La transparència de les administracions és la millor vacuna legal que existeix davant de possibles intents de corrupció o altres formes de males praxis de gestió pública.

De fet, la Constitució espanyola insta el desenvolupament d’un marc legal per l’accés dels ciutadans als arxius i als registres administratius, salvant el que afecti la seguretat i la defensa de l’Estat, la indagació dels delictes i la intimitat de les persones (art. 105b). L’Estatut de Catalunya igualment preveu que l’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió (art. 71.4). En aquest sentit, el Parlament de Catalunya va constituir al juliol una ponència per a la redacció de la futura Proposició de llei de transparència i accés a la informació pública de Catalunya².

De manera general, les lleis actuals garanteixen prou bé l’accés a la informació d’un afer determinat en el cas que sigui el mateix ciutadà la persona implicada. En un estat democràtic i de dret així ha de ser, ja que així es garanteixen els drets de la ciutadania en la seva relació amb l’Administració. Igualment, es reconeix el dret de conèixer quines dades tenen sobre nosaltres les diferents administracions.

La qüestió, però, es complica força quan la documentació que volem obtenir ja no està relacionada amb una circumstància que ens afecti directament ja que no existeix cap disposició que reconegui el dret general d’accedir a documentació pública. Val a dir, però, que la Llei 10/2001 de 13 de juliol, d’arxius i documents és prou oberta en aquest sentit, tot i les limitacions que imposa.

L’Avantprojecte de llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern presentat vol ser aquesta primera normativa integral que “obri” la informació i la documentació a la ciutadania i, per fer-ho, aprofita l’existència de les tecnologies de la informació de manera que no sigui necessari que la ciutadania demani una informació determinada (transparència reactiva), sinó que sigui directament l’Administració pública qui publiqui la informació en format electrònic i la difongui mitjançant el web (transparència proactiva).

Què podem destacar com a positiu de la proposta?

• L’àmbit d’aplicació de la llei seria el del conjunt de les administracions públiques (Administració General de l’Estat, Governs autonòmics i Administracions locals). Altres poders de l’Estat (central i autonòmics) com parlaments, síndics, etc. i Tribunal Constitucional i el Consejo General del Poder Judicial. S’inclou també el sector “parapúblic”: organismes autònoms, empreses públiques, universitats públiques, fundacions i associacions públiques, Congrés de Diputats, Senat, Tribunal Constitucional, etc.

• Existència d’una obligació general de publicar al web les dades relatives a plans, programes anuals, objectius, etc., però també totes aquelles informacions referides a la gestió econòmica: contractes, convenis subscrits, subvencions concedides, pressupostos i les retribucions rebudes pels seus òrgans directius.

• Definició del concepte d’informació pública com aquella que és en poder de qualsevol administració pública i que hagi estat elaborada o adquirida en l’exercici de les seves funcions amb l’excepció d’aquelles informacions que afectin la seguretat nacional, la defensa, les relacions exteriors, etc.

• Es crea un procediment per sol·licitar informacions públiques i es regula el termini màxim de resposta per part de l’administració (un mes) i les vies de reclamació.

• Dins dels principis que es defineixen com a “bon govern”, el text preveu els principis ètics que han de guiar la gestió pública i preveu sancions per als casos que s’incompleixi.

És d’agrair que una llei sobre la transparència sigui… també transparent i que s’hagi dedicat un portal web³ a presentar el text. La publicitat que el mateix govern ha donat al text ha permès conèixer el posicionament de diferents col·lectius en contra d’algunes parts del redactat.

Podem destacar la posició d’Access Info Europe⁴, una organització de defensa dels drets humans, que promou el dret a la informació i que des del seu portal ha publicat diversos documents de millora del redactat.

De manera resumida, les principals crítiques al redactat actual fan referència a:

• No és reconeix l’accés a la informació pública com un dret fonamental. En aquest sentit, la Coalición Pro Acceso⁵ demana en el seu anàlisi de la llei⁶ que s’apel·li a l’article 10.2 de la Constitució espanyola per incorporar el dret a la informació com a un dret fonamental. En aquesta mateixa línia, la OSCE⁷ (Organization for Security and Co-operation in Europe) també recomana⁸ al Govern espanyol que l’accés a la informació tingui la consideració de dret fonamental.

• Exclusió de la Casa Reial i del Poder Judicial. Certament, no sembla que existeixi cap motiu aparent que justifiqui l’exclusió de la Casa Reial pel que fa a aquesta llei. Sembla del tot lògic que la transparència exigida a un estat democràtic s’estengui també al que és, de fet, el seu Cap. Tampoc s’acaba d’entendre la no inclusió del Poder judicial, més quan sí que ho està el Consejo General del Poder Judicial.

• Límits al dret d’accés: l’avantprojecte inclou una sèrie de casos en el quals seria possible restringir l’accés a la informació. Un dret absolut d’accés a la informació podria vulnerar drets de terceres persones o aspectes bàsics de seguretat, medi ambient, defensa, etc. En aquest sentit és lògic que es prevegin una sèrie de límits. Aquests límits, de fet, ja apareixen recollits al Conveni del Consell d’Europa sobre l’Accés als Documents Públics ⁹ de 2009, un dels documents bàsics pel que fa a l’accés a la informació. Ara bé, la redacció de l’articulat blinda l’accés a aquest tipus d’informació sense cap mena de ponderació objectiva. Serà la mateixa administració qui pugui determinar si la informació que volem consultar és susceptible d’ésser considerada no-pública. Igualment no es preveu que passat un determinat temps i si ja no concorren les causes de l’exclusió, aquesta informació passi a ser pública.

Els detractors del projecte també fan referències a altres temes com la necessitat d’identificar-se del ciutadà que vulgui realitzar una consulta o el termini excessiu de termini de fins a 1 mes per respondre les peticions. Tampoc queda garantit que tot el procés siguin confidencial i, tampoc es diu que hagi de ser gratuït.

Al nostre entendre, sembla poc convenient igualment la previsió de crear una Agencia Estatal de Transparencia, Evaluación de las Políticas Públicas y la Calidad de los Servicios. Ens trobem en un moment d’incerteses i retallades en el sector públic i seria més lògic aprofitar algun dels organismes públics ja existents, com els síndics de greuges, per assumir aquesta funció de supervisió d’aplicació de la llei.

Sense cap mena de dubte, aquesta iniciativa legal era necessària i més que justificada però queda clar que actualment existeixen una sèrie d’ombres en l’avantprojecte que caldrà anar millorant durant la seva tramitació de forma que el resultat final permeti un accés a la informació pública en la forma que una democràcia es mereix.

I per acabar una recomanació audiovisual, un petit fragment de la sèrie “Sí, ministre” del capítol dedicat precisament al “govern obert”: http://www.youtube.com/watch?v=sDGqi5qYBds

Aquesta entrada s'ha publicat el 18-05-2012 a les 9:40 i arxivada en General. Podeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.