1. Introducció

El present tractat es proposa analitzar la iniciativa per a la realització d’aplicacions informàtiques per la gestió de biblioteques amb codi obert; el qual tractarà de forma més específica projectes relatius a la gestió integrada de les biblioteques tradicionals, biblioteca basada en un producte.

Com a últim criteri d’inclusió serà considerar només aquelles iniciatives concebudes en respecte a les regles i estàndards bibliogràfics, catalogràfics i d’intercanvi de dades en format electrònic, aprovades i consolidades per la comunitat bibliotecària internacional i per l’agencia bibliogràfica nacional com per exemple el codi de catalogació MARC, el Z39.50, etc.[1] Es veuran tractats més estesament les iniciatives que s’han produït en programaris; per un altre part s’ha posat èmfasi en aquells que han representat un moment significatiu al camí dels ILS codi obert; havent donat vida a programaris o al menys han estat creats com a criteri al reagrupament de projectes d’aquesta categoria. S’ha tingut en compte totes aquelles iniciatives les quals han estat referenciades amb informació a Internet.

Per gestió integrada de la biblioteca, en anglès ILS (Integrated Library System), s’entén aquella solució amb un programari capaç de gestionar les diferents activitats que es fan a la biblioteca: gestió del catàleg sigui com a instrument bibliogràfic, gestió del préstec, l’eventual gestió de les adquisicions, de les revistes, etc. En aquest article es veuran tractats només aquelles aplicacions de programari concebudes per gestionar al menys el catàleg i el préstec del material produït: el préstec és un dels procediments que caracteritza la tipologia del material, el material produït.

Més complexa resulta ser la definició del terme programari de codi obert[2]. Per això s’entén el programari distribuït no només amb el codi font accessible al programador, el codi amb el qual el programa ve fet pel desenvolupador abans de ser tractat en codi llegible per màquina; el codi font és només llegible per ulls de l’humà, permet la modificació i tractar el programa i revela la seva arquitectura, la solució adaptada per l’implementació del procediment.

La relació del codi font no és l’última expressió de concebre el programari com un bé social que presenta molts inconvenients de la comunitat acadèmica en front de la recerca científica. Per tant, la relació del codi font, atenent a la seva total llibertat d’utilització, sense cap limitació, pot consistir en principi la traducció real. Tal com s’ha concebut el programari generalment amb la seva relació de ser gratuït o limitat al cost de la seva distribució.

Per codi obert s’entén per un altre part una particular metodologia de desenvolupar programari, afavorint la sinèrgia dels diferents desenvolupadors, en gran part voluntaris, que habiten Internet, prescindint de la pertinença d’una institució, nacional o d’algun altre tipus, el seu projecte comú; és el fenomen de comunitat “virtual”, nascuda a Internet, de la qual els desenvolupadors de programari són una de les expressions. A banda d’aquests grups espontanis trobem altres desenvolupadors de programari d’institucions públiques, sobre tot acadèmiques, no és només un sol individu. Típic d’una bona part del programari de codi obert és la continua relació de versió a fires del producte que posen a l’abast de la comunitat. Qualsevol persona pot participar al projecte, a través de les llistes de distribució creades i aquesta necessitat constitueix el principal instrument per la gestió del projecte “a portes obertes”.

Per codi obert s’entén moltes coses, fins i tot una sèrie de llicències d’ús i de distribució del programari produït a la comunitat de codi obert, llicències diferents al concepte de copyleft en contraposició al copyright: el que permetia al començament l’ús, la reutilització i la redistribució del programari sense limitació de sortida i posa com a única restricció la no modificació de tal principi[3].

De quant s’ha dit sorgeix clarament que el programari de codi font obert és l’extrem oposat del programari propietari, que és actualment el més difós. Aquest últim és distribueix només una versió compilada, tractada en llenguatge llegible pel programador i generalment comercialitzat amb una llicència d’ús basada en el copyright que controla la restricció d’utilització i la prohibició de la seva redistribució.

Tots els programes presentats en aquest treball es basen en la més recent tecnologia informàtica, desenvolupada sobre interfícies gràfiques[4]. La major part d’aquests implementen l’arquitectura client-servidor i fan servir les seves dades (cerca, edició i en moltes ocasions l’administració del sistema) un browser web; casi tots són en llenguatge PHP, llenguatge particularment adaptat per la gestió de l’aplicació que interactua amb base de dades. Altres llenguatges utilitzats són el Java, PERL, etc. Casi tots els programes utilitzen altres sistemes de gestió de base de dades externes a l’aplicació, com MySQL, Postgres i d’altres.

El gran interès suscitat per programari de codi obert ha donat vida a iniciatives col·laterals, sobre tot com a promoció d’aquesta tecnologia. Molts dels projectes citats en aquest treball són per exemple allotjats a Sourceforge http://www.sourceforge.net, un dels més grans “contenidor” de projectes de programari de codi obert a Internet, que l’any 2003 ja tenia 55.000 iniciatives de molts camps d’aplicació. A banda dels llocs d’allotjament, els projectes existeixen en d’altres portals que s’ocupen d’informar, difondre i sensibilitzar sobre el programari de codi obert. Alguns són específics de l’àmbit bibliotecari, com per exemple el portal OSS4LIB http://www.oss4lib.org [5].

2. Projectes que han produït programari que han utilitzat en l’entorn de producció

2.1. Emilda (http://www.emilda.org)

És un dels programes més importants que han aparegut en els últims temps. En quant que, es tracta de la reedició de programari eLib, s’ha analitzat en el treball precedent[6]. La iniciativa va ser portada a terme per una empresa de programari finlandesa, La Realnode Ltd, especialitzada en el desenvolupament de ICT (Information and Communication Technology), el contacte per Emilda és Mattias Nordström. El projecte té suport finançat de l’administració pública de la ciutat de Esbo, Finlàndia. Respecte el seu predecessor eLib, Emilda suporta plenament el MARC (més concretament l’USMARC) també per l’exportació de dades, com l’estàndard Z39.50. El programa consisteix en una sèrie de mòduls base (OPAC, mòdul de catalogació, mòdul de préstec, mòdul d’administració del sistema); la interfície gràfica ha estat concebuda primordialment per l’ús d’institucions educatives.

Al desembre de 2003 va aparèixer la versió 1.0 del paquet, a la qual segueix amb poca distància la 1.1. El programa i la documentació es poden descarregar al lloc oficial de la iniciativa. Està disponible una demostració en línia a la URL http://demo.emilda.org. El producte és amb llicència GNU GPL.

Emilda, adaptat actualment per un grup de bibliotecaris escolars de la ciutat de Esbo, sembla un producte estable, però proveït encara d’escassa documentació.

2.2. Koha (http://www.koha.org)

Koha constitueix una de les primeres iniciatives i un dels pilars al camp de la ILS open source. La iniciativa comença al 1999 per fer front a l’exigència del Horowhenua Library Trust (HLT), un sistema bibliotecari de lectura pública de Nova Zelanda. La realització del programa ve afiançada per una firma d’informàtica local, la Katipo Communications Ltd. La distància de Katipo suggereix a la comunitat el tancament del programa com open source: la primera liberació pública del programa amb llicència GNU GPL veu la llum a començament del 2000. Encara l’essència del suport MARC (el programa ve concebut per l’exigència del HLT, que no està interessat en l’estàndard internacional d’intercanvi bibliotecari) porta a reconsiderar el codi font, sobre tot per garantir el ple suport d’aquest estàndard. Aquest presagi és senyal de l’inici d’una nova fase pel projecte Koha, caracteritzada per la participació d’una gran cua de col·laboracions de totes les part del món.

Al març del 2004 es dona una altre etapa històrica en el desenvolupament del programa amb l’aparició de la versió 2.0. Aquesta implementa el MARC21[7] en comptes de l’UNIMARC. L’estat actual de Koha és un programa ric en funcionalitat: porta els mòduls clàssics (OPAC, catalogació, préstec de documents, administració del sistema), l’aplicatiu gestiona també les adquisicions, el control d’autoritats, un tesaurus i permet la captura de registres bibliogràfics transmesos de clients Z39.50[8]. Per a la versió futura està previst també un mòdul per la gestió dels fascicles de revistes i la gestió en MARC de les autoritats. Koha és un programa multillengua amb traduccions disponibles en anglès, francès, polac i xinès. El programa es distribueix en dues variants, la nativa per l’entorn Linux i la de Microsoft Windows. A pesar de tot és un programa madur, Koha té encara una petita falta de homogeneïtat a la interfície degut a les modificacions successives de la primera versió del paquet.

El projecte és allotjat alhora al lloc web de Katipo http://www.koha.org, i a Sourceforge http://sourceforge/net/projects/koha i a algun altre lloc d’interès nacional. Hi ha disponible una demostració en línia del producte a la URL http://koha.org/drive/. Com s’ha dit, el programa està fet amb llicència GNU GPL. A pesar del gran esforç realitzat, Koha es ressent encara de la manca d’un exhaustiu manual per l’usuari ajornat per la nova versió 2.0; aquella versió 1.x ja s’ha tancat[9].

2.3. GNUTeca ( http://gnuteca.codigolivre.org.br)

GNUTeca és una iniciativa d’un equip de programadors i bibliotecaris de la Universitat UNIVATES, Porto Alegre, Brasil, en l’àmbit d’un ampli projecte pel desenvolupament d’un sistema de gestió integrada de la ciutat Ateneo (SAGU-Sistema Aberto Gestão Unificada)[10]. El mòdul GNUTeca es va concebre després d’un exhaustiu anàlisis de les exigències dels sistema bibliotecaris de UNIVATES (4 seus, aproximadament 30.000 volums). Després de la primera versió pública (versió 1.0), acabada a finals del 2001, s’han finalitzat altres fins l’actual versió 1.4. GNUTeca comprèn els següents mòduls: WEBOPAC amb la possibilitat de reservar i prorrogar préstecs de part de clients, catalogació, préstec de document, administració del sistema; la versió 1.4 assenyala el camí del suport multidioma a nivell de menú i dels missatges. GNUTeca implementa MARC, o més precisament MARC21, l’estàndard bibliogràfic que s’utilitza a UNIVATES, a pesar que, gràcies a l’ús del mapatge, es poden definir altres variants de MARC. Una característica del producte, és la possible integració al ja citat sistema SAGU, és una interfície uniforme de client. GNUTeca, com la resta dels mòduls de SAGU, ve desenvolupada per un entorn informàtic anomenat MIOLO, creat originalment a UNIVATES mateix. Tot el sistema SAGU, GNUTeca comprés, neix per l’entorn Linux i fa servir PHP com a llenguatge de programació i Postgres o MySQL com a motor per la base de dades.

Són diverses les biblioteques que s’han adaptat al sistema, en particular a l’àrea de Brasil. Òptima la documentació que acompanya al programa, sobre tot aquella pel bibliotecari. GNUTeca es distribueix amb llicència GNU-GPL i és pot descarregar al lloc on s’allotja la iniciativa SAGU, on hi ha també l’enllaç a la demostració en línia[11].

2.4. Learning Access ILS (ara OpenBook i Koha West) ( http://www.learningaccess.org/website/techdev/ils.php)

Learning Access ILS és un projecte promogut per alguna institució americana no governamental i consisteix en un producte derivat (en llenguatge tècnic anomenat fork)[12], del ja citat programa Koha, durant l’època en que aquest últim no suportava encara MARC. El projecte es va iniciar l’any 2000, amb la finalitat de proporcionar a les biblioteques de la comunitat rural d’EUA un instrument compatible amb l’estàndard bibliogràfic i catalogràfic nacinal (MARC21). El projecte gaudeix des del començament del suport financer de l’Estat de Washington, on el producte ve provat per alguna biblioteca com a projecte pilot. La realització del programa i el seu suport són actualment sota la confiança de Learning Access Institute.

El producte es caracteritza pels mòduls (WEBPAC, catalogació, gestió d’autoritats, gestió de préstec, administració del sistema); al futur podria ser desenvolupat també el mòdul per adquisicions i per la gestió de publicacions en sèrie. El sistema és plenament compatible amb MARC21: suporta aquest estàndard no només pels registres bibliogràfics, si no també per les autoritats, el registre de holding (relatius l’exemplar), i el registre community (una tipologia particular d’autoritats d’interès per la comunitat local)[13]. El paquet suporta Z39.50, sigui a nivell de client que de servidor i neix per la gestió de sistema bibliotecari - com aquell experiment comentat anteriorment de l’Estat de Washington, el qual és conegut amb línies telefòniques lentes. El producte està col·locat a un mòdul anomenat ReCon[14], que permet la catalogació derivada també de la part de l’operador sense formació bibliotecària. El ILS implementa el UNICODE a nivell de menú i de dades, és per això un dels pocs ILS codi obert potencialment utilitzat de forma lliure internacionalment.

L’adaptació del programa original al MARC ha estat acompanyada d’una modificació parcial del codi del llenguatge PERL en PHP. El Learning Access ILS fa servir MySQL com a motor per la base de dades. El sistema ve testejat en entorn Linux, però l’entorn en que ha estat escrit hauria de permetre el seu funcionament també en entorn Microsoft Windows.

El programa és una fase de prova en l’àmbit del projecte pilot ja citat i serà distribuït públicament amb llicència GNU GPL només després d’haver demostrat una suficient estabilitat[15]; en l’estat actual està disponible una demostració en línia de només l’OPAC a la URL: http://ils.learningaccess.org/.

2.5. OpenBiblio ( http://sourceforge.net/projects/obiblio)

OpenBiblio va ser concebut al primer mes del 2002 i va ser registrat oficialment al lloc Sourceforge des de març del mateix any. El creador i iniciador del projecte és Dave Stevens, WEB architect. Als pocs mesos després del llançament de la iniciativa, aquest va esdevenir un projecte de veritat “bazaar style”[16].

L’objectiu de OpenBiblio és realitzar un sistema per la gestió de biblioteques que siguin fàcils de fer servir, ben documentat, fàcil d’instal·lar, concebut per posseir les funcionalitats típiques que es demanen a la major part de les biblioteques escolars i de les biblioteques públiques, que constitueixen el punt privilegiat de la iniciativa. Però que el programa sigui encara en fase de desenvolupament, l’última versió finalitzada, la 0.4 beta, conté ja tots el mòduls base previstos al projecte: l’OPAC, el mòdul per la catalogació, el mòdul de préstec, el de configuració del sistema. La futura versió 1.0 haurà d’implementar: la visualització de l’estat dels documents en préstec mitjançant l’OPAC, el préstec interbibliotecàri, el suport de USMARC encara que en fase d’exportació de dades, el control d’autoritats i la internacionalització del paquet; per la successiva versió 2.x es posarà a examen fins i tot el suport Z39.50. OpenBiblio és un programa multiplataforma escrit en PHP, utilitzat tant en entorn Linux com en Microsoft Windows.

L’atractiva interfície gràfica que fa servir, la seva simplicitat i l’ús intuïtiu han fet que hagi hagut un elevat feedback. Per un altra banda sembla que obstant el seu estat inicial de desenvolupament (a l’estat de programa “beta”), ja s’ha estat adaptat per un cert nombre de biblioteques. Hi ha disponible una demostració en línia del paquet a l’URL http://obiblio.sourceforge.net/demo/openbiblio/home/index.php; el programa es pot descarregar al lloc Sourceforge, http://obiblio.sourceforge.net/ i està disponible amb llicència GNU GPL.

2.6. PhpMyBibli (http://www.pizz.net)

PhpMyBibli és una iniciativa molt recent: parteix de l’octubre de 2002 i porta una mica més d’un any de distància de la versió 1.0, del maig de 2004, a la versió 1.2. Tal succés sembla ser degut a la deliberada elecció per part dels seus desenvolupadors d’implementar només l’UNIMARC com a format de dades [17], format amb un buit de potència d’ús[18] i sobre la capacitat del seu creador François Lemarchand, al tracte amb altres col·laboracions[19]. És un dels ILS codi obert més complets des del punt de vists dels mòduls que comprèn un OPAC, un mòdul de catalogació, un mòdul pel préstec de documents, un mòdul per la gestió de les publicacions en sèrie, un mòdul pel registre d’autoritats, un mòdul per la gestió de tesaurus i un mòdul per l’administració del sistema. Ha estat recentment integrat a l’interior del programa també el client Z39.50. El producte té una interfície d’usuari molt acurada i agradable. PhpMyBibli és un programa multillingüe que suporta UNICODE també a nivell de dades; a l’actualitat existeixen diverses traduccions -algunes encara parcials- del paquet en llengua francesa, anglesa, espanyola i italiana. La documentació del producte és molt bona, sigui la de l’administrador del sistema, sigui la destinada a l’operador de biblioteca, a pesar que de moment només està redactada en llengua francesa. Hi ha disponible una demostració en línia del producte a l’URL http://www.pizz.net/PhpMyBibli/; alguna plana informativa sobre el producte també la podeu trobar al lloc Sourceforge, http://sourceforge.net/projects/phpmybibli. El programa i la relativa documentació són descarregables al mateix lloc i estan distribuïdes amb llicència GNU GPL. PHPMyBibli és un programa d’instal·lació relativament fàcil i es distribueix en versió per Linux, Microsoft Windows i MacOS. PhpMyBibli ha tingut immediatament (i merescudament) un notable feedback a la comunitat bibliotecària internacional i ja ha estat adaptat oficialment a una vintena de biblioteques.

2.7. PHL (http://www.elysio.com.br)

Es tracta d’un programa que entra només parcialment a les llicències previstes de la comunitat codi obert: és distribueix amb la GNU GPL només si es fa servir a un únic ordinador, que uneix el servidor i el client al mateix temps, mentre que requereix un llicència específica d’ús, sota pagament, si es fa servir com a servidor Intranet/Internet. Aquest tipus de llicència i la seva relativa limitació l’apropen notablement al programa propietari. El programa es basa en un motor de gestió de bases de dades, anomenat WXISIS, que té una llicència anàloga a aquesta de l’aplicació ILS. Aquest motor pateix de la més àmplia família del programa CDS/ISIS, desenvolupat a partir dels anys vuitanta per la UNESCO. WXISIS en particular ha estat desenvolupat per Bireme, una afiliació llatinoamericana de la ONU al camp sanitari. El programa PHL compren els següents mòduls, tots basats en tecnologia WEB: OPAC, catalogació, préstec amb reserva en línia, administració del sistema. PHL pateix, com la resta de les aplicacions de la família ISIS, de l’arquitectura inicial d’aquest programa, concebut com recuperació d’informació, i presenta per tant les limitacions en quant l’ús en l’entorn de producció de dades; té bona capacitat de gestionar gran quantitat de dades i de obtenir excel·lent temps de resposta a l’interrogació.

2.8. PHPMyLibrary ( http://sourceforge.net/projects/phpmylibrary)

Es tracta d’uns dels primers programes ILS de codi obert que es va publicar lliurement. La iniciativa va ser registrada al lloc WEB Sourceforge al novembre del 2001, quan va ser lliurada públicament la primera versió del producte (versió 1.0); al 2002 el programa entra a la versió 2.x. La primera recuperació és operativa exclusivament pel bibliotecari i programador Polerio Babao, filipí, mentre a partir del 2002 el projecte s’allarga a altres col·laboradors, mostrant un salt de qualitat de la iniciativa. A diferència dels altres programes de codi obert, PHPMyLibrary adopta la política de només lliurar versions estables. A la versió 2.x són presents els següents mòduls: WEBPAC amb reserva en línia de documents, catalogació, préstec de documents, estadístiques, administració del sistema, càrrega de dades en format MARC, importació directa de dades produïdes amb programes CCDS/ISIS. No existeix actualment una versió de demostració en línia del producte, però és possible visitar l’URL http://phpmylibrary.sourceforge.net/libraries.php el catàleg de biblioteques que han adaptat el paquet. L’entorn informàtic sobre el qual es basa aquest programa “WEB-based” compren el llenguatge PHP i el Postgres database management system. El producte ha estat provat en l’entorn Linux i Microsoft Windows.

PhpMyLibrary és històricament un dels primers programes de codi obert estables que suporta MARC, concretament el USMARC. Aquesta característica ha afavorit la seva adaptació respecte als altres programes de codi obert: al lloc del projecte hi ha l’enllaç d’una trentena de biblioteques, de les quals algunes prestigioses, que han implementat el sistema.

El producte ve lliurat amb llicència GNU GPL i es pot descarregar des del lloc del projecte. La documentació del programa, sobre tot aquella de la qual l’usuari final no en té.

3. Projectes que fins ara no han produït un programa utilitzat en l’entorn de producció

3.1. Avanti ( http://home.earthlink.net/~schlumpf/avanti)

Avanti representa sense dubte un projecte únic en l’àmbit dels programes que tracta. El caracteritza una sèrie d’aspectes.

Avanti és en primer lloc un programa que no fa servir components externs. Mentre les altres aplicacions descrites aquí deleguen la gestió de les dades a base de lliurar-les (emmagatzematge, indexació, recuperació de la informació, gestió de les relacions, etc.) a programes produïts per uns altres, Avanti incorpora un gestor de base de dades a l’objecte desenvolupat ad hoc i estretament compacte. El sistema és comprensiu i molt versàtil en quant a que ha estat pensat així des del seu inici com a programa multi plataforma, basat enterament en entorn Java[20] i pot per tant “girar-se” com a programa autònom o com aplicació (applet) a l’interior d’un comú cercador Web. Avanti és encara un programa que presta una particular atenció a l’usuari final, sigui en el sentit que ha estat concebut com un producte fàcil d’instal·lar, sigui en el sentit que es distribueix amb una rica i exhaustiva documentació, sigui perquè no requereix coneixements informàtics específics pel que l’ha de gestionar. Altres elements que caracteritzen al programa Avanti és el ser desenvolupat per una sola persona, Peter Schlumpf, administrador de sistemes de la North Suburban Library System de Wheeling, Illinois, EUA. Però l’aspecte més interessant de Avanti està en la seva arquitectura biblioteconòmica, basada en un model purament abstracte de biblioteca: Avanti no implementa regles o estàndards preferits; hi són si es configura el programa, però de forma externa.

La versió 1.0 final del producte haurà d’incloure: un OPAC, un mòdul per la catalogació, un mòdul per la gestió del préstec, un mòdul per la gestió del sistema; el suport pel MARC i l’eventual gestió del Z39.50 en un futur proper. Avanti és un programa escrit íntegrament en Java.

La decisió de desenvolupar tot des de la seva fundació ha fet allargar les dates de finalització anunciades al començament a la taula de marxa. En conseqüència del lliurament final del programa, anunciada per Schlumpf ja pel 2003, però successivament caducada i posposada, l’autor ha deixat ja tres versions 1.0 beta, no completes encara, però, amb totes les funcionalitats.

Actualment està disponible al lloc del projecte algun esquema que il·lustra la funcionalitat ja implementada al paquet. L’autor no sembla preocupar-se excessivament per la llicència de lliurament, que defineix genèricament codi obert.

3.2. Axcis2 ( http://sourceforge.net/projects/axcis2)

Es tracta d’una iniciativa per l’edició en l’entorn WEB del programa Axcis de primera generació, desenvolupat als anys 90 per petició interna del sistema bibliotecari de Penrith City, New South Wales, Austràlia. Fragmentats estan les dades sobre “l’estat de sortida” d’aquest projecte, la qual URL de referència per l’àmbit de codi obert és l’anomenat lloc Sourceforge (vegeu títol), mentre per l’exigència de dit sistema bibliotecari és al lloc http://www.penrithcity.nsw.gov.au/el2001/future4.htm. Al lloc Web Sourceforge el projecte sembla estancat a la data del seu registre, que és el 18 de desembre de 2001, però a Penrith sembla que ha estat ja implementat algun mòdul del programa. La iniciativa preveu un sistema complet (OPAC, préstec, adquisicions; suport del registre d’autoritats i de MARC), adaptat per petites biblioteques com per sistemes bibliotecaris.

3.3 Dafne[21]

Es tracta d’un projecte d’alt nivell i força una de les primeres iniciatives per un ILS codi obert in l’àmbit internacional. Dafne va néixer a l’interior del projecte d’automatització de la biblioteca de la província de Rovigo (sistema bibliotecari provincial coordinat per la Accademia dei Concordi). El projecte ve oficialment elaborat pel sistema bibliotecari, però sembla indubtable que l’impuls determinant al projecte s’atribueix a Dario Rigolin, actualment informàtic de sistemes i responsable del sector del projecte tecnològic de l’Accademia.

El projecte neix i s’expandeix en un termini de temps breu i no porta cap llibertat pública del codi ni -de quant se sap a la nostra investigació- a la implementació per part del sistema bibliotecari provincial; el final del projecte coincideix amb la dissolució de l’informe de treball amb Rigolin i l’Accademia dei Concordi.

El sistema es va concebre en conformitat amb l’arquitectura del sistema bibliotecari provincial, que preveu l’existència d’un centre d’elaboració central, amb funcions més bibliotecònomiques que sistemàtic-informàtic, i dels diferents pols dispersats pel territori. Els diferents pols, segons aquest projecte, gestionen un propi catàleg local, que és conegut i sincronitzat via Internet amb el catàleg col·lectiu, allotjat al centre del sistema; el centre és competència catalogràfica del conjunt de tot el sistema, i del sens que integra i completa les dades bibliogràfiques inserides provisionalment al pol, mentre el sistema informàtic proveeix automàticament la sincronització, és a dir a l’ajornament de les dades a penes lliurades a nivell central amb aquell pol. El mateix passa amb el préstec, on el centre controla la situació global, mentre el pol gestiona l’operació d’interès local.

El projecte preveu l’implementació de UNIMARC pel format de registres, la norma ISBD com estàndard descriptiu i les AACR2 per la tipologia de material que encara no s’han previst a les ISBD; per l’accés secundari d’autor i la semàntica venen en lloc de l’estàndard implementat per SBN (Servizio Bibliotecario Nazionale). Hi ha prevista també la gestió del registre d’autoritats i la importació dels registres en format UNIMARC.

L’aplicació ve concebuda en dues parts: aquella per la gestió del centre del sistema (Dafne Pro), projectat per funcionar sobre un sistema operatiu Linux i aquella per la gestió del pol (Dafne Easy), per l’entorn MS-Windows 95, a la vegada. Per a que la interacció amb l’aplicació sigui a nivell local com central, el sistema preveu l’ús d’un cercador web comú.

El programa ha estat lliurat, una vegada complet i provat, com a programari lliure amb l’obvi servei de llicència GNU GPL. El projecte s’ha presentat públicament en dues ocasions: al congres "Linux in biblioteca", Genova 1999 i a la Convenció "La biblioteca pública a l’inici del 21r segle", Biblioteca Comunale di Bagno a Ripoli, Firenza, 28-29 març 1999.

3.4. FireFly ( https://savannah.nongnu.org/projects/firefly)

FireFly és un projecte actualment desfasat, registrat al portal Savannah al març del 2003. El promotor de la iniciativa és John Hornbeck, que després del seu llançament va decidir, juntament amb els seus col·laboradors, d’abandonar l’empresa i de contribuir com a contrapartida al projecte Koha[22].

Segons la intenció del seu iniciador, el paquet hauria de comprendre tots els mòduls freqüentment usats a la biblioteca basat en el procés: OPAC, catalogació, gestió de préstec, administració del sistema. L’entorn informàtic pel qual va ser concebut comprenia Phyton, Perl i XML.

3.5. Knowledge Library ( http://sourceforge.net/projects/knowlib)

Es tracta d’un projecte llançat al maig del 2003 al lloc Web Sourgeforge per Riccardo Mattiuzzo. Més precisament es tracta d’una iniciativa per la transposició (porting) d’un programa originàriament escrit en entorn Clipper[23], successivament portat a l’entorn gràfic Delphi per Microsoft Windows i ara en fase d’edició per l’entorn multiplataforma Java 2. Els mòduls previstos al projecte són: OPAC, gestió d’usuaris, préstec i reserva, suport per l’ISBD, RICA i, finalment, la gestió d’imatges. La llicència amb que s’ha lliurat és la GNU GPL.

3.6. LibDB ( http://www.disobey.com/noos/LibDB/)

LibDB és l’úica iniciativa en entorn codi obert per la implantació de FRBR (Functional Requirements for Bibliographic Records). Es tracta d’un projecte llançat als inicis del 2004 per Morbus Iff, EUA. El projecte està encara en fase d’embrió en quant ha estat fins ara definit només la seva línia guia i el model de dades. El programa haurà d’implementar la tecnologia del semantic Web[24]. El projecte està registrat també al lloc Sourceforge, http://sourceforge.net/projects/libdb.

3.7. Marathon Library System (MLS) ( http://sourceforge.net/projects/marathon-ils)

Al lloc del projecte podem llegir que MLS és un sistema per biblioteques complet, per mòduls i integrat i que a la seva modalitat tradueix la compatibilitat amb els corrents estàndards, entre els quals l’USMARC, el Z39.50 i té molts conceptes per suportar l’estàndard emergent com NCIP (NISO Circulation Interchange Protocol) i la "application framework" ZINC. La iniciativa ha estat registrada al lloc Sourceforge al març del 2003 per Cary Gordon, administrador del projecte. Per a jutjar l’estadística proveïda al portal Sourceforge, la iniciativa no mostra particularment vitalitat, ni un apreciable feedback. La llicència prevista pel paquet és la GNU GPL.

3.8. Medlane ( http://laneweb.stanford.edu:2380/wiki/medlane/overview)

Medlane és una iniciativa experimental, proposada per la Medical Lane Library de Stanford University, California, EUA, al 1998 per fer front a la "segregació" dels recursos tradicionals, no electrònics, de la biblioteca respecte a la informació en format digital, degut a l’estàndard diferent de la catalogació de les dues categories de material (MARC pels recursos tradicionals i metadades per aquells electrònics). El projecte proposa per tant definir una aproximació integrada a les dues tipologies de documents.

El primer objectiu de l’equip de Medlane va ser la definició d’un format que s’adaptés a la catalogació dels dos tipus de material, basat sobre XML l’anomenat XOBIS (SML Organic Bibliographic Information Schema). Davant dels esforços "normatius", la iniciativa intenta lliurar un conjunt d’específics instruments de programes per biblioteca (mòdul de catalogació, mòdul de préstec de documents, etc.) segons l’estàndard proposat i definit a l’esquema com un "Library Applications Framework" basat en el format XOBIS. No està clar el que s’ha finalitzat fins ara en termini de programa, el qual el desenvolupament estava previst a partir de febrer del 2003[25]. Actualment hi ha públicament disponible només el programa per la conversió de dades de MARC a XOBIS. Tots els instruments realitzats per la iniciativa tenen llicència GNU GPL.

3.9. OLAS ( http://sourceforge.net/projects/olas)

La iniciativa està registrada al lloc Web Sourceforge amb data 21 de juliol de 2002 per Steven Schermerhorn amb la finalitat de crear un sistema de programa complet per la gestió de biblioteques. A més de l’escassa informació de la qual es disposa, el seu promotor cita que la característica important del programa és el complet suport MARC i les regles bibliogràfiques. Segon la documentació disponible al lloc on s’allotja la iniciativa té alguna funcionalitat del sistema que ja ha estat implementada. A la meitat del 2002 el lloc del projecte no s’actualitza més i per una comunicació personal de Schermerhorn a l’autor li fa saber que el projecte ha estat suspès[26]. El programa ha estat realitzat en lleguatge C++ i en PHP. No sembla que s’hagi lliurat cap distribució pública del paquet, per la qual era prevista la llicència GNU GPL.

3.10. MyPHPLibrarian, anomenat també PHPMyLibrarian ( http://sourceforge.net/projects/phpmylibrarian)

L’objectiu del projecte és el desenvolupament d’un sistema integrat per la gestió de biblioteques o sistemes bibliotecaris de grans dimensions. La iniciativa neix de tres desenvolupadors: Jamie Jameson, John Murtha i Mike Wattier, el registre del projecte al lloc Sourceforge hi és des del juny del 2001. A més dels mòduls clàssics (OPAC, catalogació, préstec de documents, suport de MARC), el sistema preveu també funcionalitat lligada al "e-learning". Estan previstes dues interfícies d’usuari: la clàssica Web i, per alguns mòduls, la GTK. L’entorn de desenvolupament de l’aplicació consisteix en PHP i PEAR. La llicència prevista per la distribució del paquet és la Mozilla 1.1. A pesar que a la plana informativa del projecte hi ha segura la dada de registre de la iniciativa, Wattier declara que la iniciativa és momentàniament només "congelada"[27].

3.11. OSLDS (Phyteas)[28]

OSLDS (Open Source Digital Library System) és un dels primers i un dels més ambiciós projecte per la realització d’un ILS codi obert. El projecte neix al 1999 amb Jeremy Frumkin, bibliotecari de l’University of Arizona, EUA, a la qual coordina, el Art Rhyno, sistema bibliotecari de la Leddy Library de la Universitat de Windsor, Canadà, com a referència per la part informàtica. El projecte es configura des de l’inici pel "bazaar style", el qual provoca una fluctuació dels objectius que es portaven endavant de la nova comunitat. Inicialment es va establir de crear un sistema mínim, creat amb el menor esforç possible i utilitzant un codi ja desenvolupat preferentment d’alguna de les seves col·laboracions. Després la primera temptativa que veuen semblant a un sistema incoherent, basat en un codi escrit en diversos llenguatges de programació, un punt debatut a la llista de discussió del projecte porta a definir els objectius i els mètodes de la iniciativa: es decideix per un sistema d’alt aprofitament, ric de funcionalitat biblioteconòmica, com per exemple la gestió dels registres d’autoritats, que suporten la més avançada tecnologia de la informació (XML, web semàntica, etc.) i la relació d’un sistema modular, basat en plug-in (mòdul extern que interactua amb un programa "central", que constitueix el cor del sistema) i que la comunitat codi obert amb la seva complexitat l’ha fet disponible. La definició dels objectius ve acompanyada d’una definició dels seus múltiples col·laboradors que no es reconeixen al projecte. Això porta, sobre tot entre el 2000 i el 2001, a un fort retard de la iniciativa, per la distribució d’algunes versions de l’edició del codi font. A l’abril del 2002 Rhyno distribueix l’última versió del software, però sobre tot, pretén lliurar-se de la iniciativa, pretén temporalment acomiadar-se d’ella. L’acomiadament de Rhyno sembla una senyal del final del projecte.

L’edició del programa, feta durant el 2000-2001 fa aparèixer el llenguatge Java. A l’interior de la tecnologia Java, Rhyno mira amb particular atenció a Enterprise Java Beams, un entorn de desenvolupament per la integració d’aplicacions amb diverses finalitats, per fer servir al cor del sistema; altres instruments utilitzats per Pytheas esperen a CASTOR, una interfície "interna" per la gestió de base de dades en format XML i un gestor de base de dades SQL extern. L’última aparició del programa ve casi a completar només el mòdul OPAC i catalogació.

L’experiència OSDL és important sobretot per l’elaboració teòrica i la solució tecnològica individual en el desenvolupament d’un ILS codi obert, com per exemple el mètode del mapatge per l’implementació del MARC; moltes de les solucions proposades per Phyteas han estat adaptades pels projectes successivament apareguts al camp dels ILS "una font oberta".

3.12. Projecte Free Library ( http://sourceforge.net/projects/freelibrary)

El projecte preveu el desenvolupament d’un sistema dotat dels mòduls OPAC, catalogació, gestió de registre d’autoritats, préstec de documents amb gestió d’usuaris, reserves, reclamacions; està previst també el suport MARC tant en fase d’importació que en exportació de dades. Fet per quatre voluntaris (Alexis Castillo, Alvaro H. Buitrago Giraldo, Ander Said Bazurto e Gustavo A. Barretto), el projecte ha estat registrat a Sourceforge al desembre del 2000. No sembla que hagi estat ajornat del lloc després de la data indicada. És molt probable que la iniciativa no hagi tingut codi font fins ara; la llicència prevista per la distribució del programa és la GNU GPL. De les estadístiques disponibles sobre l’activitat del projecte, elaborades per l’anfitrió Sourceforge, resulta que el Proyecto Free Library tutor recull un notable interès per part dels bibliotecaris.

4. Conclusions

Del discurs que finalitzem torna a aparèixer clarament la disponibilitat dels diversos paquets de programa codi obert ILS utilitzats en entorn de "producció". Aquest aspecte, semblant al de la gratuïtat[29], representa una nova oportunitat pel món de la biblioteca. És sobre tot una realitat pel segment de biblioteques mitjanes-petites i en general qualsevol amb pressupost limitat. David Dorman, analitzant el mercat del sistemes d’automatització per biblioteques, va escriure: "El mercat potencial [de tal sistema d’automatització] a nivell mundial consisteix en diversos centenars de milers de biblioteques, però del qual un nombre inferior al centenar de miler d’aquestes és suficientment gran, o té un pressupost bastant ampli per portar a terme la major part de les solucions tecnològiques disponibles"[30]. El benefici del codi obert s’expandeix encara al que hi ha per un fet merament financer, interessant la modificació del programa en termes d’adaptació a les necessitats locals, de la interfície i/o d’integració amb altres aplicacions de gestió o d’altres arxius de dades: en aquest sentit el codi obert obre una nova escena també per les biblioteques que ja han fet servir sistemes propietaris tancats.

La disponibilitat de tecnologia codi obert no és l’única raó per a que les biblioteques haurien d’adaptar-se o mantenir[31] la solució de programes amb "codi obert". Seria un fet reductor concebre el codi obert com un producte tecnològic, prescindint de l’entorn cultural que el produeix i en particular del seu valor ètic-filosòfic. Aquest any ha hagur una particular afinitat amb aquells del món bibliotecari: la funció de servei al davant de la col·lectivitat, compartir recursos respectivament tecnològics i documentalista, etc.[32]. I aquest aspecte, de servei a la comunitat àmpliament parlant, que hauria d’empènyer a la biblioteca a considerar aquesta tecnologia amb particular interès.

En conclusió podem dir que el codi obert en aquest any s’està configurant com un instrument vàlid que pot contribuir de manera incisiva a la posada en pràctica de la missió que la biblioteca és cridada a desenvolupar.

NOTES

[1] Contràriament al que és el treball original, deriva aquest article i l’objecte del tractament de tots els programes ILS (Integrated Library System) codi obert, comprés els que no implementen l’estàndard bibliotecari, en aquesta traducció resulta limitada als programes que suporten aquesta estàndars. El criteri discriminatori ha estat la possibilitat d’importar i exportar les dades catalogràfiques en formats estàndars, particularment en MARC.

[2] Pel codi obert existeixen diversos documents. Un bon punt de partida en italià per l‘aprofundiment del tema pot ser el 2on capítol de l’obra de Michele Sciabarra. Il software OpenSource. Milà: McGraw-Hill, 2004. Accessible des de: http://www.informatica.mcgraw-hill.it/ebook.asp.

[3] Una de les llicències més difoses en l’àmbit del codi obert és la GNU GPL (cfr. http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html). Per una llista de llicències compatibles amb la filosofia de la comunitat de codi obert es pot visitar la web de la Open Source Foundation, http://www.opensource.org/licenses/.

[4] Per tant, no han estat inclòs el programa BIBLIO, tractat a la ja mencionada tesis. BIBLIO ha estat desenvolupat per l’equip informàtic i bibliotecari de la Universidad del Plata (Argentina), guiats per Norberto Manzanos. Consisteix en una aplicació information retrieval CDS/ISIS de la UNESCO, versió per DOS. La web és: http://www.amanza.com.ar/biblo/biblo2.html.

[5] La filosofia del “obert” avui no és limita només al programari, envolta altres aspectes no menys importants de la tecnologia de la informació, com els estàndards, els protocols d’interoperatibilitat, etc.; en l’àmbit bibliotecari bastarà amb citar el projecte Open Archives Initiative, http://www.openarchives.org/.

[6] L’espai dedicat a eLib, allotjat a la vegada a Sourceforge, no existeix més.

[7] El MARC21 és fruit de la modificació més recent del USMARC.

[8] Aquesta última finalitat pot suportar la versió per Linux.

[9] Està disponible una guia sintètica de la mencionada versió 2.x a la URL http://www.saas.nsw.edu.au/koha_wiki/index.php?page=NewbieGuide.

[10] Agafant l’UNIVATES el sistema de gestió integrat preveu per exemple un sol arxiu client per a tots els mòduls del sistema. Aquest client està dins del mòdul del sistema: client de la biblioteca, estudiant o depenent, etc. Per major informació sobre SAGU vegeu l’URL: http://sagu.codigolivre.org.br/.

[11] La demostració en línia està disponible a l’URL: http://miolo.codigolivre.org.br/handler.php?module=common&action=login&item=gnuteca&return_to=%2Fhandler.php%3Fmodule%3Dgnuteca%26action%3Dmain.

[12] L'idea de començar per Koha està motivada pel fet que durant un temps era un dels pocs productes ILS open source estables, i pel fet que la llicència GNU-GPL preveu específicament la possibilitat de productes derivats, a la vegada distribuïts amb la mateixa llicència.

[13] És una subfamília en la que s’articula l’estàndard MARC21. Vegeu la documentació a l’URL: http://www.loc.gov/marc/.

[14] Http://www.learningaccess.org/website/techdev/recon.php.

[15] De tant en tant es publiquen, no oficialment, algunes versions beta del paquet al lloc personal del seu principal desenvolupador, http//www.arlecchino.org/jgbell/.

[16] El terme bazaar style ha estat concebut per Eric S. Raymond i es fa servir al camp del codi obert per indicar l’agrupament que caracteritza a molts projectes, anàlogament l’agrupament caracteritza a bazaar.

[17] És qui ha de subratllar, com l’escriptor ja ha notificat al creador del projecte, que l’implementació de l’UNIMARC a PhpMyBibli és encara incompleta i no optimitzada. Aquest problema és també difús en altres programes ILS, fins i tot aquells propietaris. PHPMyBibli, in particular, no rep la distinció amb descripció i algun punt d’accés. Per exemple, el començament de la responsabilitat a l’àrea 1 de les ISBD, que corresponen al camp UNIMARC 200, subcamp $f i $g, d’una part i el començament per autor personal/entitat, continua al camp 7XX de l’altre, es tracta com si fos informació idèntica. La citació de la responsabilitat a l’àrea 1 de les ISBD ve produïda automàticament pel sistema manipulant la informació de la intenció de l’autor. D’aquesta manera no només alteren la forma de l’autor, com a comparació de la font descrita de les ISBD, però també es salten algunes informacions (per ex. relatives al registre o d’altre natura) presentat a la publicació. Altres problemes de la implantació de l’UNIMARC a PHPMyBibli es troben a la rígida i limitada implantació dels seus elements (camp i subcamp) a la base de dades: aquests no estan “mapejats”, definits indirectament com a bona part dels altres ILS, però codificats de forma estàtica. No aconsegueix una més pesada i menys eficient estructura i complementàriament l’omissió de molts elements de l’estàndard.

[18] UNIMARC és l’estàndard d’intercanvi bibliogràfic prevalent a Europa.

[19] Els principals col·laboradors del projecte són: Eric Robert, Gautier Michelin, Florent Tetart.

[20] L’ús de Java ve molt sovint discutit per la comunitat codi obert: sent un producte gratuït, és de fet un propietari i el seu ús és per tant considerat per una bona part de l’estesa comunitat com signe d’incoherència.

[21] Per la documentació relativa a Dafne encara és disponible en xarxa si vegeu http://www.regione.liguria.it/conosc/10_biblio/linux06.pdf i http://www.comune.bagno-a-ripoli.fi.it/biblioteca/iniziative/1999/convegno_bib.html.

[22] Comunicació personal de John Hornbeck a l’autor amb data 18 de maig de 2004.

[23] Clipper és un entorn de desenvolupament per base de dades en entorn DOS (interfície de caràcters) que ha tingut una gran difusió als anys vuitanta.

[24] Vegeu l'URL http://www.sciam.com/article.cfm?articleID=00048144-10D2-1C70-84A9809EC588EF21.

[25] Kevin S. Clarke, Submission of Medlane. http://mail.gnu.org/archive/html/savannah-hackers/2002-03/msg00300.html.

[26] Correu electrònic personal, dirigit a l’autor amb data 20 de maig de 2004.

[27] Correu electrònic personal, dirigit a l’autor amb data 24 de maig de 2004.

[28] La plana web oficial del projecte, http://osdls.library.arizona.edu, no sembla estar en línia; el obsolet i exhaustiu document sobre Phyteas està a la URL http://venus.uwindsor.ca/library/leddy/people/art/phyteas/index.html.

[29] Gratuïtat en terme de llicència d’ús.

[30] En llengua original: “The potential market [of library proprietary software] consists of perhaps several hundred thousand libraries around the world, but probably less than one hundred thousand are large enough, or have sufficient funds, to afford most of the software being distributed», citat de The case for open source software in the library market, «Ubiquity: an ACM IT magazine and forum”, març 2004, disponible en línia a l'URL http://www.acm.org/ubiquity/views/v4i47_dorman.html.

[31] El cas de l’aplicació Koha, tractat en aquest treball, és emblemàtic per comprendre el registre que sosté que la biblioteca pot desenvolupar al desenvolupament del codi obert. La història d’aquesta aplicació comença al 1999 quan un petit sistema bibliotecari neozelandès decideix subvencionar el desenvolupament d’un ILS i compartir-ho amb altres biblioteques. Uns anys després el sistema bibliotecari de Nelsonville, Ohio, EUA, decideix finançar l’edició del programa per fer-lo compatible amb el format MARC. Al 2004 una altre biblioteca, aquesta vegada a França, decideix subvencionar un últim desenvolupament del paquet per adquirir-lo amb funcionalitat avançada, aquell en suport MARC pel registre d’autoritats, la gestió de revistes, etc.

[32] Són diversos els punts de contacte de les dues comunitats, la de codi obert i l’acadèmica, en particular al principi de la finalitat del servei al col·lectiu (compartir, gratuïtat, etc.); per un major aprofundiment analític d’aquest aspecte es pot veure a l’article de Eric Lease Morgan, Gift cultures, librarianship, and open source software development, disponible en línia a l'URL http://www.infomotions.com/musings/gift-cultures.shtml.
Al costat d’aquesta visió optimista, no podem en aquest punt oblidar l’evidència d’un recent fenomen, per obstaculitzar el desenvolupament i la difusió del programari de codi obert: la brevetat del programa (patents), adoptada per un nombre creixent d’estats, EUA i UE inclosa, sota la imatge de les multinacionals del programari. La brevetat de la tecnologia informàtica no implica una més àmplia tutela jurídica per la nova tecnologia, però posa en discussió el concepte del progrés tecnològic com a benefici concebut per la societat.

Document original en italià, publicat a: Bollettino AIB. Any 2004. Num. 3, pag. 257-270. Associazione Italiana Biblioteche. [ http://www.aib.it/aib/boll/2004/0403257.htm].

Aquesta obra està sota una Llicència de Creative Commons.