Giraldo-Lopera, Marta-Lucía Registro de la memoria colectiva del conflicto armado en Colombia: un estado de la cuestión. Bid: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 2012, n. 28. [Journal article (Unpaginated)]
Text
49. Registre de la memòria col·lectiva del conflicte armat a Colòmbia....pdf Download (135kB) |
English abstract
Objectives. To investigate the relationship between memory and archive records established by researchers of the Colombian armed conflict. Methodology. Taking a state-of-the-art perspective, this paper analyses the secondary information produced and disseminated in Colombia in the last decade related to the collective memory of the conflict. This study of the production of documents allows us to identify the characteristics present in the description, analysis and interpretation that researchers make. In other words, rather than a simple compilation and organisation of the respective studies, we formulate hypotheses and suggest future paths for studying the records. Results. This article is based on an assessment of the research undertaken in the last decade in Colombia that take expressions of collective memory as their focus in analysing the armed conflict. In the specific case of the archives, the studies analysed allow us to make a diagnosis of the current situation regarding the protection of human rights in the country. Three main themes emerge: first, the need to build an inventory of human rights records, which represent a very broad and disperse heritage, among which are included: the records of the government, those of organizations of victims and relatives and of human rights defence groups, of investigative commissions and law courts, as well as those held in private collections focused on individuals involved in the conflict or which address topics related to the conflict. Second, there is an obvious urgency to compile the materials and organize the heritage, among which are to be found the documents that report the ephemeral testimonies of the victims, which have served to support the researchers in their work. Third and finally, the importance of thinking from within the perspective provided by the archival sciences is more than apparent, given the fundamental role played by the records as the memory and testimony of society, especially in a country that has suffered such violence and where the victims more often than not have no documents that help them assert their rights.
Spanish abstract
Objetivos. Indagar acerca de la relación que establecen los investigadores del conflicto armado colombiano entre memoria y archivos. Metodología. Desde la perspectiva de los estados del arte, analizamos la información secundaria producida y divulgada en Colombia, en la última década, sobre memoria colectiva del conflicto. El estudio de la producción documental nos permitió desvelar las características presentes en la descripción, el análisis y la interpretación que hacen los investigadores. Esto es, trascendimos la mera recopilación y ordenamiento de los estudios para formular hipótesis y trazar caminos para seguir estudiando el tema. Resultados. Este artículo se deriva de un balance de las investigaciones producidas en la última década en Colombia que toman las expresiones de la memoria colectiva como núcleo para el análisis del conflicto armado. En el caso concreto de los archivos, los trabajos analizados permiten hacer un diagnóstico de su situación en relación con la protección a los derechos humanos en el país, del que se desprenden tres grandes temas. En primer lugar, la necesidad de realizar un inventario de los archivos de derechos humanos, acervos dispersos que abarcan una amplia gama, entre ellos: archivos gubernamentales, de organismos de víctimas y familiares y de defensa de los derechos fundamentales, comisiones investigadoras y tribunales judiciales, colecciones particulares conformadas en torno a personas o temas que actúan o se abordan durante el conflicto. En segundo lugar, se manifiesta la urgencia de recopilar los materiales y organizar los acervos, entre ellos los que recogen los efímeros testimonios de las víctimas, que han servido de sustento a los investigadores. En tercer y último lugar, se hace referencia a la importancia de pensar, desde la disciplina archivística, el papel fundamental que cumplen los archivos en tanto memoria y testimonio de la sociedad, especialmente en un país tan golpeado por la violencia en donde las víctimas carecen, muchas veces, de los documentos para hacer valer sus derechos.
Catalan abstract
Objectiu. Indagar sobre la relació entre memòria i arxiu que estableixen els investigadors del conflicte armat colombià. Metodologia. Des de la perspectiva dels estats de l'art, analitzem la informació secundària produïda i divulgada a Colòmbia, en l'última dècada, sobre memòria col·lectiva del conflicte. L'estudi de la producció documental ens permet revelar les característiques presents en la descripció, l'anàlisi i la interpretació que fan els investigadors. És a dir, passem de la mera recopilació i l'ordenament dels estudis a formular hipòtesis i traçar camins per continuar estudiant el tema. Resultats. Aquest article deriva d'un balanç de les investigacions produïdes en l'última dècada a Colòmbia que prenen les expressions de la memòria col·lectiva com a nucli per a l'anàlisi del conflicte armat. En el cas concret dels arxius, els treballs analitzats permeten fer un diagnòstic de la seva situació en relació amb la protecció dels drets humans al país, del qual es desprenen tres grans temes. En primer lloc, la necessitat de dur a terme un inventari dels arxius de drets humans, patrimonis dispersos molt amplis, entre els quals hi ha: arxius governamentals, d'organismes de víctimes i familiars i de defensa dels drets fonamentals, comissions investigadores i tribunals judicials, col·leccions particulars entorn de persones o temes que actuen o s'aborden durant el conflicte. En segon lloc, es manifesta la urgència de recopilar els materials i organitzar els patrimonis, entre els quals hi ha els que recullen els testimonis efímers de les víctimes, que han servit de suport als investigadors. En tercer i últim lloc, es fa referència a la importància de pensar, des de la disciplina arxivística, en el paper fonamental que compleixen els arxius en la mesura que són memòria i testimoni de la societat, especialment en un país tan colpejat per la violència, on les víctimes no disposen, moltes vegades, dels documents per fer valer els seus drets.
Item type: | Journal article (Unpaginated) |
---|---|
Keywords: | Memoria colectiva, archivos, conflicto armado en Colombia; collective memory, records, Colombian armed conflicto; Memòria col•lectiva,arxiu, conflicte armat colombià |
Subjects: | B. Information use and sociology of information |
Depositing user: | Alejandro Uribe-Tirado |
Date deposited: | 05 May 2015 16:08 |
Last modified: | 05 May 2015 16:08 |
URI: | http://hdl.handle.net/10760/25007 |
References
Downloads
Downloads per month over past year
Actions (login required)
View Item |