La visibilidad internacional de la investigación científica: el caso de la Universidad Nacional Autónoma de México

González, Eric and Gómez-Hernández, José-Antonio and Licea de Arenas, Judith La visibilidad internacional de la investigación científica: el caso de la Universidad Nacional Autónoma de México. BID: textos universitaris de biblioteconomia i documentació , 2008, vol. 21. [Journal article (Unpaginated)]

[img] Text
visibilidadinternacional_investigacion_mexico.pdf

Download (308kB)

English abstract

The Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) has the following functions: teaching, research, and the dissemination of culture. It has gained national and international recognition for its achievements, and is currently ranked first in the country and among the best in the international classifications. However, no research performance indicators exist for this university. The aim of the present paper is to assess the performance of university researchers during the period 1995-2003 using a bibliometrical analysis. The empirical data were based on the Web of Knowledge and the Journal Citation Reports (JCR). They were used to assess the degree of visibility of the communication channel used to disseminate the products of scientific research. 9,903 articles were identified which obtained 65,291 citations. Most articles were published in disciplines in the hard sciences: astronomy and astrophysics, biochemistry and molecular biology and physics. We conclude that UNAM researchers have partially overcome the obstacles facing the consolidation of Mexican science as it seeks a wider public.

Spanish abstract

La Universidad Nacional Autónoma de México tiene las siguientes funciones sustantivas: la docencia, la investigación y la difusión de la cultura. Su desempeño le ha valido reconocimientos nacionales e internacionales que la han colocado como la más destacada a nivel nacional y en lugares importantes a nivel internacional. Sin embargo, hasta la fecha la Universidad no dispone de indicadores que den a conocer el grado de desarrollo al que ha llegado la investigación que se lleva a cabo en ella. El objetivo de este trabajo es determinar el desempeño de los investigadores universitarios en el periodo 1995-2003 a través de un análisis bibliométrico. La construcción de los datos empíricos estuvo basada en la Web of Knowledge; el Journal Citation Reports (JCR), y sirvió para determinar el grado de visibilidad del canal de comunicación utilizado para difundir los productos del quehacer científico. Se identificaron 9903 artículos que lograron acumular 65291 citas. Los artìculos se publicaron, la mayoría de ellos, en disciplinas correspondientes a las ciencias duras. Las disciplinas en las que hubo mayor actividad científica fueron la astronomía y astrofísica, bioquímica y biología molecular y física. Se concluye que los investigadores de la UNAM han superado en parte las barreras que impiden la incorporación de la ciencia mexicana al ámbito de la ciencia visible, el que cuenta.

Catalan abstract

La Universidad Nacional Autónoma de México té les funcions substantives següents: la docència, la recerca i la difusió de la cultura. L'acompliment li ha valgut reconeixements nacionals i internacionals que l'han col·locat com la més destacada a escala nacional i en llocs importants a escala internacional. Tanmateix, fins avui la Universidad no disposa d'indicadors que donin a conèixer el grau de desenvolupament al qual ha arribat la recerca que s'hi duu a terme. L'objectiu d'aquest treball és determinar l'acompliment dels investigadors universitaris en el període 1995–2003 a través d'una anàlisi bibliomètrica. La construcció de les dades empíriques es va basar en el Web of Knowledge i el Journal Citation Reports (JCR), i va servir per determinar el grau de visibilitat del canal de comunicació utilitzat per difondre els productes de la tasca científica. Es van identificar 9.903 articles que van aconseguir acumular 65.291 citacions. Els articles es van publicar, la majoria, en disciplines corresponents a les ciències dures. Les disciplines en què hi va haver més activitat científica van ser l'astronomia i l'astrofísica, la bioquímica i la biologia molecular i física.Es conclou que els investigadors de la UNAM han superat en part les barreres que impedeixen la incorporació de la ciència mexicana a l'àmbit de la ciència visible, que és el que compta.

Item type: Journal article (Unpaginated)
Keywords: Investigación científica, México, UNAM, Scientific research
Subjects: B. Information use and sociology of information > BB. Bibliometric methods
Depositing user: José-Antonio Gómez-Hernández
Date deposited: 24 Nov 2015 07:14
Last modified: 24 Nov 2015 07:14
URI: http://hdl.handle.net/10760/28448

References

Cronin, B.; Licea de Arenas, J. (1989). "The geographic distribution of Mexican health sciences research". Scientometrics, 17, p. 39-48.

Garfield, E. (1987). "Reviewing review literature. Part 2. The place of reviews in the scientific literature". Current Contents, No. 19, p. 5-10.

Garfield, E. (1991). "To be an uncited scientist is no cause for shame". The Scientist, 5 (6), p. 12.

Harnad, S. (2007). "Open acces scientometrics and the UK Research Assessment Exercise". Annual Meeting of the International Society for Scientometrics and Informetrics 2007. <http://issi2007.cindoc.csic.es/>. [Consulta: 05/06/2007].

Lederberg, J. (1986). "Introduction". Annual Review of Computer Science, 1, p. v-ix.

Licea de Arenas, J.; Arenas, M.; Cabello, M.; Carmona, V.; Villegas, O. "Beyond external brain drain in mexican health sciences communication".

<http://www.icml9.org/program/track5/activity.php?lang=en&id=1>. [Consulta: 20/06/2007].

Lipsky, P. E. (2007). "The lack of impact of the ‘impact factor’ in clinical medicine". Nature Clinical Practice Rheumatology, 3 (4) , p. 189.


Downloads

Downloads per month over past year

Actions (login required)

View Item View Item