Les enquestes preelectorals a la premsa: pronòstics, tractament i legitimitat

Besalú-Casademont, Reinald, Percastre-Mendizábal, Salvador and Pont-Sorribes, Carles . Les enquestes preelectorals a la premsa: pronòstics, tractament i legitimitat., 2018 In: Eleccions de to Plebiscitari : Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes de 2015. Documenta Universitaria, pp. 149-167. [Book chapter]

Preview

Text Besalú-Casademont, Percastre-Mendizábal, y Pont-Sorribes (2018).pdf - Published version Download (220kB) | Preview

English abstract

Introduction: Pre-election surveys are one of the campaign instruments that political parties use so much to orient their strategies as to build speeches about one's own strength and that of rivals (Aira, Curto and Rom, 2009). In this sense, the polls' forecasts and the interpretation made by political and media actors can have an impact on the decision to vote for citizens. Thus, bandwagon effects have been described (vote by the candidate survey placed in the first position to feel part of the social majority), underdog (vote for a candidate whose surveys predict a bad result, considering that the predictions are unfair), or lethargic (do not go to vote because the surveys give very clear results, with a winning option far from the others), among others. However, the determination of whether the press, with its treatment of pre-electoral surveys, influenced the decision to vote the citizens in the elections to the Parliament of Catalonia in 2015 goes beyond the objectives of this chapter, as this would require an analysis empirical reception. Instead, it proposes a detailed study of the presence and treatment that the press gave to pre-election surveys during the campaign and during the days after the elections, with the aim of offering a global vision on the way like polls, turned into a political actor more than the electoral fight, were conceptualized by the newspapers. The analysis of the treatment given by the press in the surveys, in addition, is of great interest if one takes into account that the campaign of the elections to the Parliament of Catalonia of 2015 takes place in a context of loss of credibility of the surveys, by Having offered electoral forecasts finally not fulfilled (as happened, for example, in the same elections in the Parliament of 2012, in which Convergència i Unió (CiU) ended up being far from the absolute majority and obtained much worse results than the Predicted by any survey, or later, in cases such as Brexit's or the US presidential election, with results that most surveys did not predict1). Therefore, what is intended is to determine to what extent the polls continue to be a relevant actor in the election campaign (evaluating it from their presence in the press), and also how credible they are given from the Press, especially if the treatment changes once the results of the elections are known. In this sense, we want to observe whether the hypothesis is confirmed that pre-election surveys, due to the competitive logic inherent in them and their ability to move ahead to events (Aira, Curto and Rom, 2009) remain a This element is widely present in the press's discourse, although once the elections are held the press "discovers it" and diminishes the credibility that is granted to them, especially if the forecasts are not confirmed or if it is about other people's surveys , and regardless of whether mismatches between forecasts and final results can be explained and justified or not.

Catalan abstract

Introducció: les enquestes preelectorals són un més dels instruments de campanya que els partits polítics utilitzen tant per orientar les seves estratègies com per a construir discursos sobre la pròpia força i la dels rivals (Aira, Curto i Rom, 2009). En aquest sentit, els pronòstics de les enquestes i la interpretació que en fan els actors polítics i mediàtics poden tenir una incidència en la decisió de vot dels ciutadans. Així, s’han descrit els efectes bandwagon (votar pel candidat que les enquestes situen en primera posició per sentir que es forma part de la majoria social), underdog (votar per un candidat al qual les enquestes pronostiquen un mal resultat, per considerar que els pronòstics li són injustos), o letàrgic (no anar a votar perquè les enquestes donen uns resultats molt clars, amb una opció guanyadora a molta distància de les altres), entre d’altres. Tanmateix, la determinació de si la premsa, amb el seu tractament de les enquestes preelectorals, va influir en la decisió de vot dels ciutadans a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 desborda els objectius d’aquest capítol, ja que això requeriria una anàlisi empírica de la recepció. En lloc d’això, es proposa un estudi detallat de la presència i el tractament que la premsa va donar a les enquestes preelectorals durant la campanya i durant els dies posteriors a les eleccions, amb l’objectiu d’oferir una visió global sobre la manera com els sondejos, convertits en un actor polític més de la contesa electoral, van ser conceptualitzats pels diaris. L’anàlisi del tractament donat per la premsa a les enquestes, a més, resulta de gran interès si es té en compte que la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 es produeix en un context de pèrdua de credibilitat dels sondejos, per haver ofert pronòstics electorals finalment no acomplerts (com va passar, per exemple, en les mateixes eleccions al Parlament de 2012, en què Convergència i Unió (CiU) va acabar quedant molt lluny de la majoria absoluta i va obtenir uns resultats molt pitjors que els pronosticats per qualsevol enquesta; o posteriorment, en casos com el del Brexit o les eleccions presidencials nord-americanes, amb resultats que la majoria d’enquestes no van pronosticar1). Així doncs, allò que es pretén és determinar fins a quin punt les enquestes segueixen sent un actor rellevant de la campanya electoral (avaluant-ho a partir de la seva presència a la premsa), i també quina credibilitat se’ls atorga des de la premsa, observant especialment si el tractament canvia un cop es coneixen els resultats de les eleccions. En aquest sentit, es vol observar si es confirma la hipòtesi que les enquestes preelectorals, per la lògica competitiva que els és inherent i per la seva capacitat d’avançar-se als esdeveniments (Aira, Curto i Rom, 2009), segueixen sent un element àmpliament present en el discurs de la premsa, encara que un cop celebrades les eleccions la premsa «se’n desentengui» i disminueixi la credibilitat que se’ls atorga, especialment si els pronòstics no es confirmen o si es tracta d’enquestes alienes, i amb independència de si els desajustos entre pronòstics i resultats finals poden explicar-se i justificar-se o no.

Item type:	Book chapter
Keywords:	Enquestes, eleccions, pronòstics electorals, premsa, diaris, campanya electoral, partits polítics, Catalunya, 21D
Subjects:	B. Information use and sociology of information B. Information use and sociology of information > BA. Use and impact of information. B. Information use and sociology of information > BJ. Communication B. Information use and sociology of information > BC. Information in society.
Depositing user:	Salvador Percastre-Mendizábal
Date deposited:	02 Oct 2018 06:50
Last modified:	02 Oct 2018 06:50
URI:	http://hdl.handle.net/10760/33510

References

AIRA, T. ; CURTO, V. ; ROM, J. (2009). Comunicació política i d’institucions

públiques. Barcelona: UOC.

ALMAZÁN, A. ; VILLAREJO, C. (1998). Análisis del discurso de la prensa

sobre las encuestas electorales en las elecciones generales de 1996. A:

Empiria. Revista de Metodología de Ciencias Sociales, 1 (p. 97-119).

Madrid: UNED.

BESALÚ, R. ; PONT, C. (2014). Caracterització i legitimitat de les enquestes

electorals a la premsa. A: Pont, C i Capdevila, A. (ed.) Del carrer a

les urnes: el dret a decidir, en campanya. (1ª ed., p. 259-289). Girona:

Documenta Universitaria.

BARTHEL, M. (2016). Newspapers: Fact Sheet. http://www.journalism.

org/2016/06/15/newspapers-fact-sheet/?mobiright-demo=anchor,anchor

DALTON, R. J. ; FLANAGAN, S. C. ; BECK, P. A. (eds.). (1984). Electoral

change in advanced industrial democracies: Realignment or dealignment?

Princeton: Princeton University Press.

DE VREESE, C. ; SEMETKO, H. (2002). Public perception of polls and

support for restrictions on the publication of polls: Denmark’s 2000 Euro

referendum. A: International Journal of Public Opinion Research, vol. 14, 4

(p. 367-390). Nova York: Oxford University Press.

GEE, J. P. (1999). An introduction to discourse analysis: Theory and method.

Nova York: Routledge.

IYENGAR, S. ; SIMON, A. (1993). News coverage of the Gulf crisis and

public opinion. A study of agenda-setting, priming, and framing.

A: Communication Research, vol. 20, 3 (p. 365-383). Londres: Sage

Publications.

IYENGAR, S. (2004). Engineering consent: The renaissance of mass

communications research in politics. A: JOST, J. T. ; BANAJI, M. R. ;

MCALLISTER, I; STUDLAR, D. T. (1991). Bandwagon, underdog, or

projection? Opinion polls and electoral choice in Britain, 1979–1987.

A: The Journal of Politics, 53 (p. 720-741). Washington D.C.: Cambridge

University Press.

MCCOMBS, M. (2004). Setting the agenda. Cambridge: Polity Press.

MONZÓN, C. (1996). Opinión pública, comunicación y política. La formación

del espacio público. Madrid: Tecnos.

MORWITZ, V. ; PLUZINSKI, C. (1996). Do polls reflect opinions or

do opinions reflect polls? The impact of political polling on voters’

expectations, preferences, and behavior. A: The Journal of Consumer

Research, vol. 23, 1 (p. 53-67). Chicago: The University of Chicago Press.

NOËLLE-NEUMANN, E. (1995). La espiral del silencio. Opinión pública:

nuestra piel social. Barcelona: Paidós.

PRICE, V. (1994). La opinión pública. Esfera pública y comunicación.

Barcelona: Paidós.

REESE, S. D. (2001). Prologue – Framing public life: A bridging model for

media research. A: REESE, S. D. ; GANDY, O. H. ; GRANT, A. E. (eds.):

Framing public life: Perspectives on media and our understanding of the

social world. (p. 7-31). Mahwah, New Jersey: Lawrence Erlbaum.

SÁDABA, M. T. (2001). Origen, aplicación y límites de la «teoría del

encuadre» (framing) en comunicación. A: Comunicación y Sociedad, vol.

14, 2 (p.143-175). Pamplona: Universidad de Navarra.

SEMETKO, H. A. ; VALKENBURG, P. M. (2000). Framing European

politics: A content analysis of press and television news. A: Journal of

Communication, vol. 50, 2 (p. 93-109). Malden: Willey.

SPANGENBERG, F. (2003). The freedom to publish opinion poll results:

Report on a worldwide update. Lincoln, NE: The World Association for

Public Opinion Research.

Van Dijk, T. A. (1990). La noticia como discurso. Comprensión, estructura y

producción de la información. Barcelona: Paidós.

VERGE, T. ; BESALÚ, R. (2012). El tractament de les enquestes als

mitjans de comunicació. A: CAPDEVILA, A. ; PONT, C. (eds.): La

Campanya Fragmentada. Comunicació política i comportament electoral

a les eleccions catalanes del 2010. (p. 239-271). Girona: Documenta

Universitaria.

WERT, J. I. (2002). No le contéis a mi madre que hago encuestas. Ella aún

cree que soy pianista en un burdel. A: Revista Española de Investigaciones

Sociológicas, 99 (p.237-245). Madrid: CIS.

Downloads

Actions (login required)

View Item