Social media en política. El paper de les xarxes socials digitals en les eleccions de 2015 a la Ciutat de Mèxic

Percastre-Mendizábal, Salvador Social media en política. El paper de les xarxes socials digitals en les eleccions de 2015 a la Ciutat de Mèxic. Comunicació. Revista de recerca i d'anàlisi, 2019, vol. 36, n. 1, pp. 31-50. [Journal article (Paginated)]

[thumbnail of pdf]
Preview
Text (pdf)
145790-169315-1-PB.pdf - Published version
Available under License Creative Commons Attribution Non-commercial No Derivatives.

Download (420kB) | Preview
Alternative locations: http://revistes.iec.cat/index.php/TC

English abstract

The role played by six digital social networks in obtaining votes during the 2015 elections in Mexico City is analyzed on the basis of the hypothesis that the greater the presence of a candidate in different digital social media, the greater the number of votes obtained. If this is the case, the question is raised as to which of the digital platforms studied would have greater importance in obtaining votes. By cross-checking the official electoral information and data from the Electoral Observatory 2.0, it is demonstrated through linear regression analysis that a positive influence is achieved through the use of digital networks to obtain votes. Likewise, by emphasizing two different variables – the number of subscribers that each candidate has in the digital networks and the information sent through these networks – it is observed that not all digital social networks contribute significantly or in the same way to the explanation of this phenomenon.

Catalan abstract

S’analitza el paper que van tenir sis xarxes socials digitals en l’obtenció de vots durant les eleccions de l’any 2015 a Ciutat de Mèxic. Partint de la hipòtesi que, com més presència hi hagi d’un candidat en diferents mitjans socials digitals, més gran és el nombre de vots que obté. Si això és així, es qüestiona quina de les plataformes digitals estudiades tindria una major rellevància en l’obtenció de vots. Creuant informació electoral oficial i dades de l’Observatorio Electoral 2.0, es demostra —a través de l’anàlisi de regressió lineal—que hi ha una influència positiva en l’ús de xarxes digitals per obtenir vots. Fent èmfasi en dues variables diferents, el nombre de subscriptors que cada candidat té a les xarxes digitals i la informació enviada a través d’aquestes plataformes, s’observa que no totes les xarxes socials digitals contribueixen significativament ni de la mateixa manera a l’explicació d’aquest fenomen.

Item type: Journal article (Paginated)
Keywords: xarxes socials digitals, mitjans socials digitals, eleccions, campanyes, Mèxic, regressions lineals
Subjects: B. Information use and sociology of information
B. Information use and sociology of information > BJ. Communication
B. Information use and sociology of information > BC. Information in society.
Depositing user: Salvador Percastre-Mendizábal
Date deposited: 06 Dec 2019 20:55
Last modified: 06 Dec 2019 20:55
URI: http://hdl.handle.net/10760/38697

References

Aghaeil, S.; Nematbakhsh, M.; Farsani, H. (2012). «Evolution of the World Wide Web: From Web 1.0 to Web 4.0». International Journal of Web & Semantic Technology, vol. 3 (1) (gener), p. 1-10.

Ammann, S. (2010). «A political campaign message in 140 characters or less: The use of Twitter by U.S. senate candidates in 2010» [en línia]. <http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=1725477> [Consulta:

10 setembre 2017].

Brenner, J.; Smith, A. (2013). «72 % of online adults are social networking site users» [en línia]. <http://www.pewinternet.org/2013/08/05/72-of-online-adults-are-social-networking-site-users/> [Consulta: 3 agost 2017].

Burkhardt, P; Duch, R; Matsuo, A. (2016). «Tweet as a tool for election forecast: UK 2015. General election as an example» [en línia]. http://asiapolmeth.princeton.edu/sites/default/files/polmeth/files/uk_election_tweets_asia_polmeth.pdf [Consulta: 8 novembre 2017].

Ceron, A.; D’Adda, G. (2015). «E-campaigning on Twitter: The effectiveness of distributive promises and negative campaign in the 2013 Italian election». New Media & Society, vol. 18 (9) (febrer), p. 1935-1955.

Chadwick, A. (2006). Internet politics: States, citizens and new communication technologies. Nova York: Oxford University Press.

Congosto, M. L. (2015). «Elecciones Europeas 2014: Viralidad de los mensajes en Twitter». REDES-Revista hispana para el análisis de redes sociales, vol. 26, núm. 1 (juny), p. 23-52.

Cormode, G.; Krishnamurthy, B. (2008). «Key differences between Web 1.0 and Web 2.0». First Monday. Peerreviewed Journal on The Internet, vol. 13 (6) (juny), p. 12-25.

Dixon, W. (1980). «Efficient analysis of experimental observations». Annual Review of Pharmacology and Toxicology, vol. 20 (1) (abril), p. 441-462.

Field, A. (2009). Discovering statistics using SPSS. Londres: Sage publications.

Foot, K.; Schneider, S. (2006). Web campaigning. Cambridge: The MIT Press.

Gueorguieva, V. (2008). «Voters, MySpace, and YouTube: The impact of alternative communication channels on the 2006 election cycle and beyond».

Social Science Computer Review, vol. 26 (3) (desembre), p. 288-300.

Gulati, G.; Williams, C. (2011). «Diffusion of innovations and online campaigns: Social media adoption in the 2010 U.S. congressional elections» [en línia]. <http://ssrn.com/abstract=1925585> [Consulta: 11 setembre

2017].

Himelboim, I.; Sweetser, K. D.; Tinkham, S. F.; Cameron, K.; Danelo, M.; West, K. (2014). «Valence-based homophily on Twitter: Network analysis of emotions and political talk in the 2012 presidential election». New

Media & Society, vol. 18, núm. 7 (novembre), p. 1382-1400.

Hoaglin, D.; Iglewicz, B. (1987). «Fine tuning some resistant rules for outlier labeling». Journal of American Statistical Association, núm. 82 (març), p. 1147-1149.

Hosch-Dayican, B.; Amrit, C.; Aarts, K.; Dassen, A. (2016). «How do online citizens persuade fellow voters? using Twitter during the 2012 Dutch parliamentary election campaign». Social Science Computer Review,

vol. 34, núm. 2, p. 135-152.

Jungherr, A.; Schoen, H.; Jürgens, P. (2016). «The mediation of politics through Twitter: An analysis of messages posted during the campaign for the German federal election 2013». Journal of Computer-Mediated Communication,

vol. 21, núm. 1 (gener), p. 50-68.

Lassen, D.; Brown, A. (2011). «Twitter: The electoral connection?». Social Science Computer Review, vol. 29 (4) (novembre), p. 419-436.

López-Meri, A. (2015). «Social media and electoral campaigns: Twitter as an information source in the Catalonian parliamentary election of #25N». Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi, vol. 32, núm. 2 (novembre),

p. 115-137.

Norris, P. (2004). «Political communication. For the Encyclopedia of the Social Sciences» [en línia]. <http://www.hks.harvard.edu/fs/pnorris/Acrobat/Political%20Communications%20encyclopedia2.pdf> [Consulta: 1 juny 2018].

Percastre-Mendizábal, S.; Pont-Sorribes, C.; Codina, L. (2017). «A sample design proposal for the analysis of Twitter in political communication». El Profesional de la Información, vol. 26 (4) (juliol-agost), p. 579-588.

Ricaurte-Quijano, P. (2013). «Tan cerca de twitter y tan lejos de los votantes: las estrategias de los candidatos presidenciales mexicanos durante la campaña electoral de 2012». Versión Estudios de Comunicación y Política-

Nueva Época, núm. 31 (març), p. 118-132.

Tukey, J. (1977). Exploratory Data Analysis. Reading: Addison-Wesley.

Tumasjan, A.; Sprenger, T.; Sandner, P.; Welpe, I. (2010). «Predicting elections with Twitter: What 140 characters reveal about political sentiment» [en línia]. <http://www.aaai.org/ocs/index.php/ICWSM/ICWSM10/paper/view/1441/1852> [Consulta: 14 setembre 2017].

Wolton, D. (1989). «La communication politique: Construction d’un model». Hermès, núm. 4, p. 27-42.


Downloads

Downloads per month over past year

Actions (login required)

View Item View Item